Un taxi amb els colors de Barcelona trepitja una línia blava. Ja fa uns dies que aquesta línia recorre la ciutat. Jo me la vaig trobar ahir al vespre, al poc de sortir a córrer la darrera tirada una mica llarga abans de la marató. Em vaig emocionar.
Aquest diumenge gairebé vint-mil corredors perseguirem aquesta línia, que no ens deixarà d'acompanyar fins 42,195 quilòmetres després. Tinc els collons per corbata, aquesta setmana passarà molt lentament. Ara toca cuidar-se.
Repassaré el recorregut amb el fantàstic bloc d'en Miquel Pucurull en el que ens explica la història i les historietes de cada quilòmetre. També m'entretindré a tornar a llegir els consells que en David Jiménez dóna al seu Blogmaldito : aprendre i riure tot en un... Tot això amb fregues constants amb Voltaren al dit gros del peu dret, en la seva articulació amb l'empenya. Me'n vaig sentir divendres passat a mitja sessió de sèries, però el dolor se'n va anar fins a la sortida d'ahir i ja no m'ha deixat. Si vaig al metge em dirà que repós, així que no hi ha metge, que per una altra banda són uns professionals que cobren per trobar-te coses lletges i són uns addictes a anar-se'n a congresos on han de presentar ponències on s'inventenr noves malalties per tal de marcar paquet i cony, que prou, que si un vol conservar la salut que se la quedi i no la posi en mans d'elements com aquests.
He negociat el ritme amb el meu sensei, en Manel G, un amic de proporcions olímpiques. Provaré de fregar (per sota) les quatre hores, amb un ritme de 5'40''/km que ja tinc interioritzat i que aniré controlant amb els parcials de cada 5km (no penso dur ni telèfon ni rellotge). Ja m'he depilat els pits per tal d'estalviar-me la sentida de quan em vaig arrencar els esparadraps que em protegien els mugrons i poca cosa més em queda per explicar, que ja tornaré d'aquí a uns dies a explicar-vos com ha anat la cosa i que moltes gràcies per llegir-me.
No comments:
Post a Comment