Instagram com a quadern d'apunts

Ho confesso. Abans que la fotografia jo era dibuix. I després de la fotografia també seré dibuix. Si pensar és parlar, jo dic gargots amb el llapis.

I com a dibuixant sóc un malalt dels apunts. De fet, només m'interessen els apunts. Apunts al bar, apunts de viatge, estovalles pintades... Per això valoro Instagram, perquè és una eina perfecta per a prendre apunts amb la càmera, la càmera d'un telèfon mòbil que sempre dus a la butxaca. Entenc certes reticències a Instagram com un cert pudor que molts poden tenir a mostrar els seus apunts. No és tant que no precisin d'aquesta fase prèvia (que per a mi ja és una fantàstica darrera parada) sinó que aquesta forma part d'un procés que no es vol fer públic (algú ha vist els contactes d'en Joan Colom? Les provatures?). Després hi ha qui en fa un altre tipus de crítica idiota de l'estil "Instagram fa creure a qualsevol que és un gran fotògraf" , una crítica que arrenca de forma massiva... al 1888!!! amb la primera Kodak i el lema "pitgeu el botó que nosaltres en farem la resta". Què en pensaríem que un escriptor es queixés de què la gent escriu massa pel seu compte?

Doncs sí, jo prenc apunts amb la càmera i els comparteixo amb Instagram. N'he fet un passi de fotos amb una sel·lecció que en deixa fora les més anecdòtiques i familiars i l'he penjat en una galeria pròpia dins de la meva pàgina web. Feliç dilluns a tothom.