Saturday, December 25, 2010

Ja és Nadal...


HTC Desire + espontània amb molinet

Va ser l'altra nit que la meva amant em parlà dels pelegrinatges que cada Nadal, de cria, la menaven cap a l'aparador de El Corte Inglés de la plaça Catalunya. Allí l'esperaven a ella i a mi i a tots els nens de les rodalies de Barcelona unes finestres obertes a móns ben diferents als que vivíem cada dia. El record d'aquesta Sherezade jo l'havia oblidat del tot. Avui l'escric potser per no tornar-lo a perdre, potser com a ressonància a la felicitació de Nadal d'en Francesc Vera qui, des d'una dolça i confortable nostàlgia, ens convida però a l'optimisme. Amb tota la raó. I és que és tan fàcil carregar-se de motius per odiar el Nadal que ho trobo de mal gust. Així que ja em perdonareu, però us desitjo a totes i tots que passeu un Nadal ben estupendo!

4 comments:

  1. Amic Isidre, crec que el Nadal és en realitat l'acumulació dels records de tots els nadals, però fonamentalment dels de la infantesa.

    ReplyDelete
  2. Bàsicament estic d'acord amb el Francesc i afegiria també que celebrem el Nadal per promoure la creació de records futurs en els nostres petits. De totes maneres, és un temps de reunions familiars, amb els que volem i els que no volem veure, però que ens arranquen i traslladen de sobte, volguem o no, després de tot un any d'intentar oblidar-nos, a les nostres arrels.

    ReplyDelete
  3. Tinc la sort que tots els meus amics em donen vint voltes. A un d'ells li vaig preguntar per com anaven les Festes: "en família, però bé", em va respondre. Tot un haiku nadalenc.

    ReplyDelete
  4. A La Vanguardia de Sant Esteve hi he trobat un bon article de l'Antoni Puigvert sobre la cara B del Nadal...

    La Navidad de los muertos

    ReplyDelete