"(...) descubrí una relación entre tener nombre y existir, pues cada vez que volvía al hotel me daba cuenta de que en la ciudad había visto tan sólo aquello que sabía nombrar (...)"
Ryszard KAPUSCÍNSKI, "Viajes con Heródoto"
Ryszard KAPUSCÍNSKI, "Viajes con Heródoto"
Pero esto, ya lo sabía:
"Dicen que el hombre no es hombre
mientras que no oye su nombre
de labios de una mujer.
Puede ser."
Antonio MACHADO.
Aleshores la fotografia és com la ciutat de Kapuscínski: en ella només veiem allò que ja sabíem (però ens permet sentir molt més del que ja sentíem).
ReplyDeleteA propòsit del títol de l'apunt, no sé si saps que els turcs diuen palavra per dir-li a algú que és mentider. Segons sembla l'accepció ve de quan els espanyols feien tractes amb ells i els deien "te doy mi palabra".
Sí... però... i si es pogués fer fotos com qui posa nom a les coses? I si alguna cosa no hagués existit fins que li vam fer la foto? Recordo "la decadència de la mentida", de n'Òscar Wilde... com assegurava que una posta de sol no va existir fins que un pintor la va pintar...
ReplyDeletePer cert, impagable el comentari sobre la "palavra" turca... Si és que la cosa ens ve de lluny...